Arbre sublim!

Mon cor estima un arbre!

Revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

i, com un vell profeta, rep Vida i s'alimenta

de les Amors del Cel

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada

com l'au dels temporals

Miquel Costa i Llobera (El Pi de Formentor)