Deserta el fosc

Deserta el fosc, i que et sigui la pena

com un espai secret de tu mateix

des d'on tot és insòlitament digne

No l'enyor que marceix, sinó el cabal

de serenor, la solitud entesa

com un estar en les coses per comprendre'n

les mudances, els ritmes, la Bellesa

Així el dolor no crema ni resseca

i en el silenci hi trobes l'Harmonia

que semblava trencada ja per sempre

Deserta el fosc, surt a la Llum i Viu

Miquel Martí i Pol