El meu càlid joc

És per la Ment que se m’obre Natura

A l’ull golós; per ella em sé inmortal

Puix que l’ordén i, ençà i enllà del mal,

El temps és u i pel meu ordre dura

D’on home só. I alluny tota pastura

Al meu llanguir. En ella, l’Irreal

No és el fosc, ni el son, ni l’Ideal,

Ni el foll cobeig d’una aurança futura

Ans el present; i amb ell, l’hora i el lloc,

I el cremar dolç amb el meu propi foc

Fet de voler sense queixa ni usura

Del Bell concret faig el meu càlid joc

A cada instant, i en els segles em moc

Lent, com el roc davant la Mar obscura

J.V. Foix