Naixeran clarors

Quan el teu cos obri el seu pit

i em deixi caminar per les estances,
s'obriran les finestres del teu camp
i veuré el blat groc crescut
de les teves velles esperances

Quan els teus ulls s'obrin per a mi
i deixin travessar el seu color
d'aire pur sobre el mar
de llàgrimes salades

Quan tot el teu cos deixi de ser
un món tancat amb clau
al que no hi tenc entrada,
llavors naixeran clarors
i jardins que mostren el cel
amb boires blanques

Maria del Mar Bonet