Tornar a confiar

Veig un estel solitari entre núvols / que tromolós assenyala un destí / Veig un estel que amb un polsim daurat / encén els cims amb lluïssors perdudes. I si tot d'una li seguíssim la petja / i, enlluernats, descobrim un món? / Un món desconegut, més savi i més humà! / Potser aleshores la foscor fugiria / i, amb ulls cegats, podríem tornar a confiar / en la bondat, en l'arts, en la Bellesa. / Ens donaríem les mans i seguint el senyal / entre matolls glaçats, fariem camí plegats

Montse Ginesta (Un desig)